Som com una cançó dels Manel callada dins d'un pot de vidre,

com si, com un d'aquells vaixells de col·leccionista que intenta surar per l'aigua,

tu i jo estiguéssim tota l'estona tractar d'evitar enfonsar-nos dins de les nostres pròpies llàgrimes.

Desfes-te de les parets de vidre siusplau, Soldadet valent, valent, arrapeu-vos a la vida amb les urpes i amb les dents. 

I trenca el vidre.

Els dies bons gairebé som invencibles.

Fem que tots els dies siguin bons.