Selva

Dins dels seus ulls

es podien trobar 

totes les espècies del món. 

Fitar, concentrat, per la nineta 

era contemplar la Selva 

que s'hi tenia dormint.

Era tan dòcil 

com quan l'anyell s'esmuny 

i s'escola per un forat tan xic

que arroenta tot l'entorn amb el seu pèl. 

D'altres era feréstega i tan salvatge 

com qualsevol fera al tròpic i en dejú. 

La seva Selva ocular,

-fins i tot a voltes planta-,

havia desencadenat una brau estampida

i ara en xisclaven les arrels trepitjades

pels seus animals tornats fantasmes

i pels anhels tornats a la vida.

Compro flors

L'O oberta tirant cap a A embafa el meu timpà i el llepa,
melodia àtona, silent, em recorre un calfred ara que t'escolto.
Crisantems de cantonada entre xiscles,
el teu carrer em porta a casa i, de passada, compro flors.

Miops

En els teus ulls encara hi queda una pestanya encallada,
fins i tot quan l'empenys amb el vent de les parpelles,
-que prova de bufar tan fort com ahir-
i fins i tot quan et rasques tan fort
que rius i plores a parts iguals i a parts senceres,
com de sencera estava jo abans de tu.
Xarrup incesant del combinat amb llimona,
a la taula hi queda el líquid suat
i a la gola el regust d'això tan teu,
tan d'estiu i no pas de l'hivern que s'acluca,
nina,
el ventall dels llençols en moure't tu a sota,
que desperta la pestanya i reposa al teu ull
on espera la màgia i a que m'adormi,
encallada a la vida i penjant de tu.

Bàrba(r)

T'afaites,
-sembla que a cada ganivetada em vulguis llevar la vida-
el cap, el pit, les cuixes:
va ser l'any de morir a cada barba.

M'aixopluc
-matèria inexacta i meravella genètica-
de tota quincalla com reflex del cap,
-metall-
en sonen tons greus.

Molsa a les cavitats,
les pells nues sempre queden més resguardades
-sobretot tu i sobretot del fred-
metabolismes accelerats
i dracs de pell dura:
-tremolor.

Molsa

No et sé ja
destriar la teva pell
de la meva mancança d'afecte.

No et sé encara
prou lluny com per resisitir
a defallir per alè i per esma.

No et sé prou
del que voldría llepar
i adherir coneixements forts de tu.

Ni et sé -ni sabré mai-
en veu que no tremoli
en mans no fortes
ni en peus freds gairebé congelats.

Com la molsa recobrint les roques,
en tardor demanes el meu aixopluc.