Litúrgia

Dins dels quatre angles era vespre de litúrgia.
Prova fefaent de la meva creença:
en déus de bressol, de capçal i de genolls
havia clavat tota plegària insuficient
per a demanar no sortir-ne mai
de la teva voràgine de mostres d'afecte.

Avui d'allà encara em sento part.
Bategant, brunzits sincrònics desperten
bonics saraus i festes de l'antigor.
Amb fam voraç ara de veure't,
resta l'onada com a columna vertebral
amb missatge de:
m'eriço si em toques - haurem d'anar alerta-
quan matino ben d'hora no és cap abandó.

El vol de l'oreneta

Defora la voràgine noto un nus en el meu pit.
M'atures amb la teva mà calenta
i m'estires l'ala per a que dormi vora el teu bec.
M'acluco i faig niu en ta galta porpra,
que ja rosada en va ser ahir,
de nin palès en sa menuda riallada
com ara que m'omples la boca d'alè.
Prenc embranzida quan soltes les paraules
que feien el manyoc de nusos al meu pit,
amb la mà calenta pentines les plomes
i amb la mà suada m'acaricies el pèl.
No sols la teva espècie és tan pròpia de tu,
els noms mutants,
les noves series,
i l'amor s'exhuma quan el vol s'enlaira
però sort del meu far que m'aguaita el camí.

Paral·lel

Ara respiro.

M'he descordat l'últim botó de la camisa i el coll -ara que està més ample- té prouta mobilitat com per girar-se i fingir que no t'estic mirant com marxes. M'aturo al pas de zebra rere un vermell que sentencia qualsevol resposta.

No.

Ni ara ni mai.

Ni tansols un vent m'empenta a sortir de la zona de comfort.

Clavo els peus a terra i acluco els ulls. Segello tan fort les parpelles que se m'entrecreuen les pestanyes i en fan trenes i nusos i arrels a qualsevol lloc fora d'allà. M'hi recreo en el petit pensament que em pertorba la retina:

allà on dormim deixem una part de nosaltres.