El síndrome de l'aplec

Només quan t'adones que no hi pots posar els peus en un terra ple de sabates penses que potser no és necessari omplir tots els buits. Segurament sigui més fàcil caminar per una habitació ben endreçada, amb taules netes i armaris sense portes que repiquen al tancar. No sé si és per ànima creadora i esma d'aixopluc, que tendeixo a recollir cada objecte estúpid, cada paper estripat, cada pista que indiqui que tinc la vida plena de coses. Però les parets llises no espanten a qui busca pau en comptes de cova, a qui pensa i decideix en comptes de deixar-se endur per rampells succedanis de sentiments punxaguts. 

El caliu no el fa l'absència del blanc nítid, ni les mil i una reverberacions dels ecos del que he anat fent. De vegades cal llençar el que sobra, buidar d'excessos, fer les àtones sense estridències i respirar, no fos cas que em quedi morta. 

Tinc un test en el que hi viu -tot i la incoherència- una planta artificial. D'aparença intacta i autònoma, ni el reg ni els insectes la fan malbé. És companya perfecta per als mims, totes dues sabem que cap necessita res de l'altra. Mims similars als del cactus que li fa de veí. Tots tres sabem que no tenim res a oferir. 

Obrir la finestra és com obrir-se les venes. Entrarà l'aire i farà un buit. Pots arriscar-te a quedar-te exposat, de la mateixa manera que la circulació de la sang tindrà coàguls. Petits entrebancs d'energia renovada, salts migratoris de coses que venen i coses que van. Entrarà l'oxigen i sortirà el diòxid de carboni per a reviure tota planta, d'interior, artificial o humana.

Sempre he pensat que si fos una planta, seria un cactus. 

Why are you at a party if you're sad?

Vols portar el timó de la mitja rialla
que genera en ma façana
cada acudit que escups
entre laments per no ser politicament correcte.

I en passar el vel de la confiança,
la rialla creix i es fa ampla
fent-se niu entre pulmons i artèries
a la vegada que restes brillant.

I aleshores no queden surant
motius per sa àrdua tristesa.
Em trobo en un atzucac de mirades àvides
on només hi ha opció a avanç.


There's always someone sadder than you.

Els moods de la meva playlist

-Summer Noon, Tweedy - El gust de sal de la platja.

-Hero, Family of the Year - Un núvol de sucre.

-Sunday Morning, The Velvet Underground - L'esmorzar al llit.

-Pale Blue Eyes, The Velvet Underground - Uns llençols nets.

-Dance Yrself Clean, LCD Soundsystem - Ballar petant-ho molt fort.
-Blow Up, Kid Francescoli - Un secret de tres colors: blau, groc i vermell.
-Dancing Anymore, Is Tropical - Ballar amb els ulls tancats.
-La Revolución Sexual, La Casa Azul - Divendres nit quan estàs a punt de sortir de casa.
-Breaker, Deerhunter - Combinar groc i rosa i sortir al carrer igualment.
-Christmas Will Break Your Heart, LCD Soundsystem - Primer dia de classe després de Nadal.
-Sharing Wine (A Summer Tale), Joana Serrat - És per a mi.
-Nobody really cares if you don't go to the party, Courtney Barnett - Magnum de xocolata.
-Fruta Prohibida, Nacho Umbert - Cafè amb llet mentre els altres comencen amb les birres.
-The Night You Can't Remember, The Magnetic Fields - Un diumenge de sol però tu a casa.
-Autobús Buit, Nico Roig - Un nen amb sabates noves.
-L'últim Cercle Polar, Maria Coma - Un tè verd amb menta.
-Luz Artificial, Nacho Umbert - Tarkovski a les 02:23.
-Nocturne Op.9 Nº2, Fréderic Chopin - Libèl·lula.
-Berlin, Maria Coma - Totalment cosa de dijous.
-Carpet Crawlers, Mark Kozelek - Roadmovie de tapar-se amb manta.
-Pequeño Vals Vienés, Sílvia Pérez Cruz - La sang regalimant.
-Time to Pretend, MGMT - L'Apolo.
-Waiting (PAL Remix), Alice Bonman, PAL - Els Pfefferman.
-Learning, Perfume Genius - Notes de colors.
-Feed Your Head, Paul Kalkbrenner - Varsòvia.
-Utah in Pictures, Cut your hair - Tinc una amiga al Japó.
-Too Bright, Perfume Genius - Fer feina amb els auriculars i gent al costat.
-Sky and Sand, Paul Kalkbrennen - Quan et milloren el dia.
-Gibraltar, Beirut - Queden pocs mesos per l'estiu.
-I Should Live in Salt, The National - Diumenge tarda, infusió i l'espelma.
-It's hard to get around the wind, Alex Turner - Hi ha gent més trista que tu.
-Your Fine Petting Duck, Devendra Banhart - Tant de bo conèixer un dia l'amor de la teva vida en un bar.
-Prayer For The Paranoid, Mojave 3 - Esculpir en el tiempo.
-Amb tot, El Petit de Cal Eril - El groc és àcid.
-Mirall, Maria Rodés - Aprendre a tocar un instrument.
-Living Life, Eels - La nou marcada.
-Los Amantes del Puente, Tulsa - Els ponts de París són una merda.
-I Wonder, Rodríguez - Vestits dels 50.
-Antídoto, Xoel López - Caloret.
-Terra de Blat, Ferran Palau - Cotó fluix.
-Oda al Amor Efímero, Tulsa - Ser un exiliat romàntic és una metàfora.
-A New Error, Moderat - Voler ballar-la amb els amics.
-Hymn For The Weekend, Coldplay - No tinc parella per anar de vacances en grup.
-Sabotatge, Manel - Que t'ho tirin tot per terra.
-Tug of War, Joana Serrat - Anar sola a un concert.
-Cert clar i breu, Mishima - Que t'estiguin poemes.
-Patagonia, Xoel López - Marxem a Islàndia.
-La Mel i el Rusc, Ferran Palau - Pobles d'interior ens els que pots anar a comprar el pa amb bici.
-Lonely Heart Reverb, Joana Serrat - A la tercera va la vençuda.
-Ay, Tulsa - Un jardí ple de flors.
-Cross the Verge, Joana Serrat - Fa un any que sé anar en bici.
-Un tros de fang, Mishima - Tots som elements, aigua i terra fan fang.
-Flightless Bird, American Mouth, Iron & Wine - Les nits de la meva vida.

Neguits nocturns I

Em sento petita.

No trobo el meu anclatge.

Sentiment de quan el cel s'està ennuvolant però has de fer algo i no vols que plogui.

Comença a ploure.

Una bombeta fosa.

Una ungla trencada.

Un sopar de parelles i tu hi vas sola.

Monosílabs.

El cistell buit.

Quedar-te a un número de guanyar la partida.

Perdre-les totes.

Veure'ns menys.

Acabar els temes.

Tornar als temes.

Que busquin un grup millor.

Reduir les visites.

Quedar-se penjat.

No tornar mai al regional.

Encara guardar tiquets del metro.

Notar que sobres.

No ser buscada.

Economitzar.

Decepcionar.

Fer les mateixes coses que ella.

Ser comparada.

Ser l'amant.

Tenir bon sexe pero ja està.

Dormir massa.

Anar a un concert sola.

Confiar en que són neguits nocturns.

Llevar-se i que siguin neguits de dia.

L'absència de jo dins del teu cap.

L'excès de tu.

Setembre.

Danys i guanys

Els ahirs van ben mullats de tempestes
tot i quedar-nos en un bassal ple de paus
per a retornar al que possiblement ha estat
la pitjor de les fallides.

Tremolor de turmells,
se m'esquincen els ulls de plor
quan de sobte ha mort tota benaurança
entre esbarzers i molta vida morta.

Però s'escull la tríada definitiva
en que cel, clar i breu guanyi
tota pugna per la regna
de l'àncora que resta lligada a l'enyor.

Espetec de sinceritat i ràbia
de nou mor tot plany
i el guany floreix a l'aqüífer
en que havíem sembrat i ja no creix.

Clatell que m'empresona,
fés el favor de fer-me bé i cura'm:
els gats ens llepem les ferides
els gats marxem pels terrats.

Els gats fem bandera
de cada migdiada feréstega
petit caliu que amb ton badall entel·la,
ulls clucs i ànima oberta, company.

Els buits que quedaran al cor i a la paret

De quan no sabem ben bé d'on som i anem deixant parts per tot arreu.

Fa uns dies vaig adonar-me'n que calen tres anys per trobar, d'entre un gran grup de persones, aquelles que realment t'interessen. I com res és casualitat, el tres s'ha repetit en diverses ocasions. I com res és cosa d'atzar, normalment quan deixes que creixin arrels és quan ve un cop de vent i intenta tombar-te.

Avui el cor se m'ha esmicolat una mica en pensar que algú proper marxa. I ella marxa deixant-se l'habitació buida. I l'habitació és una metàfora del que queda aquí. És com el que queda quan treus els pòsters de la paret. El buit, la marca, el cel·lo. No sé si m'explico.

L'altre dia, justament amb ella, parlàvem d'això. De les anades. Del buit entre voler fer una cosa i que es realitzi. De l'enorme buit que provocarà que tot el que estàs coneixent de cop freni. Es posi en pause. Però en realitat ni tu ni ells estareu pausats. De les enormes parets blanques amb les que haurem de conviure. I el cor aleshores es va fer engrunes.

Diuen que posar distància mai resol els dubtes i que el temps ho cura tot. Potser és temps d'anar provocant-me ferides i deixar-les obertes i en carn viva per tenir quelcom a fer i per curar-me allà per si de cas la inèrcia ens portés a això mateix sense saber-ho. O potser és millor no posar pòsters i així segur que no queda cap resta de cel·lo enganxat.

Ara mateix tinc tantes coses enganxades a la paret...

Quart

Seguim parlant del mateix.
I ells segueixen parlant-nos igual.
Potser uns acords canviats generen algun dubte,
però la gent normal segueix tan versionada
com el negre que torna al negre,
per a morir.

I res sorprèn tret d'una nova tonada
que capgira el so estimat
de l'estiu, les ones i la ràdio del cotxe
en que sonava el tercer i el pitjor
tot sentenciant una mort nostre
tot i preveure cent morts més de millors.

Paisatge

Un cop florida,
la nit s'acluca i l'ocell s'esmuny
entre la fosca del bosc i s'assadolla
el grill entre les vetes de la fusta
pensant que n'és de petit i insignificant
però que de més gran en seria pres
i vist entre la fosca del bosc
delatat pel grinyolar del seu pas.

Podem plantar un jardí

Segurament sigui el primer any en que la felicitació d'algú altre t'ompli més que la meva. Però per això és pel que portem treballant tant de temps. Per aquest nivell de sincronització, compenetració, sinèrgia, o diga-li com vulguis. Per aquest nivell de ser tant complementàries en colors, art i matèria. Per fer el viatge i que tinguis la llibertat d'escopir-me les coses a la cara i tornar-te tu la borde quan sempre ho havia estat jo però que de cop comenci a menjar coses que porten formatge i passar dels tres aliments combinats.

Segurament últimament els nostres lectors, si es que en tenim algun, s'estranyin per llegir cosas no tan tristes però, sí, realment és per això pel que portàvem treballant tant de temps. I arriba un punt en que ja no és qüestió de tenir una flor al cul i que de cop la sort se'ns giri de cara i decideixi donar-nos un respir. No. Ara podríem plantar un jardí amb tantes flors acumulades. Un montón de Loreaks en la tumba de nuestra mala suerte. I em fa tant feliç tenir-te com compartir-te. 

Res més cal.

Tota la resta ja ho diu subtilment la llista d'Spotify que ens acompanyarà en la nostra roadmovie. 

On the ice. Ice the road. 

anit

el toldo repicava contra les baranes
la tele provava de sintonitzar
mentre fora els pèls de les teves cames
sintonitzaven de punta
que jo era al sofà mig nua i mig dormida
però el vent no entrava
dins del clima no hi entra res aliè
que el sofà cau ho sabem
però per més que caigui res espanta
tret de que un colp sigui el que ens mati
als dos
i res de jocs

L'horòscop

Creuament d'astres,
la fosca resta pigada
per cuques de llum
que dibuixen -com les pigues-
per on han passat els teus petons.

I creen
constel·lacions al cos
i trajectes al cel.
Façanes horitzontals que expliquen
qualsevol mena de suposició inexacta.

Mirall pudent que a sons cors s'aferra.
Avui no llegim
ni el caldre ens ocupa,
que groc ja va ser ahir
i l'atzur no té lloc quan l'escorpí fa guerra.