la santa

Sempre en aquestes dates ressona el teu nom.
Les nits s'acumulen rere el fum i la birra i acaba en cec qui tenia els ulls clars.
Enguany no topo amb els teus malabars,
estic ben quieta i no m'enganxa la broma.
Ni pujo al carro a ballar.
Miro la meva tranquil·litat amb tristesa,
voldria la bogeria i el llampec,
però em sadollo en beure de la font del meu jardí.
No torno a tu i trenco la ratxa.
No vinc a veure't i va tot bé.
En ser amable està l'espectacle,
de veure't trepar i no arribar-te l'alè.

Ram

Al final serà veritat el conte de la formiga,
les passes petites però tira tira
que m'han dut tota a dalt del cim.

Ni feres ni pedres m'han tallat la via
només ventets i alens per embranzida
i ànims i paraules i de força un polsim.

De branca petita a gruix de tronc,
de nena callada a font que brolla
d'amagar i cruspir a l'honesta pau:
dormir és tranquil quan per amor es millora.

la huerta

Me pareció ver en ti un despunte de algo mágico. No noté negación alguna, si no un pacto entre pecho y espalda y todos los órganos diciendo sí al unísono. Es más, el hueco se ensanchó para tener más espacio en el que quererte. Entre pecho y espalda me creció un huerto de naranjas por el calor del verano y la humedad de las pieles. Las recogí y las pinté, como queriendo guardar esa cosecha intacta, pero vi que seguían creciendo todas redondas y preciosas y supe, al notar mi vientre ardiendo y tu nuca húmeda, que tendríamos siempre el clima perfecto.