després res o potser tot

segurament
res sigui casualitat
ni la més mínima
petita espurna
gran sinergia

segurament
res pugui comprendre
aquesta revifada
petit destí
gran atzar

com el sonor brunzit d'una mirada que respira
com el maleït tarannà valent que m'espanta
i res, després res,
(o tot,
potser tot)

galta i clatell

les engrunes a la galta
han fet niu
per a que hi vingui a reposar
un polsim de runa
una alenada de baf
un pom que truca
a clam
a pit
a portes endins i ben suau
per a que ho noti el teu clatell

L'hivern (que la van abduir)

Els llençols llençats per la finestra
i les nits perdudes entre els llençols
van sentenciar la inminent mort del vagueig solitari.

Fora era hivern,
però dins era un diumenge llepant els nostres genolls
i deixant el baf calent al vidre.

Va ser un hivern llarg,
molt més llarg que cap altre perquè ella sempre tenia els peus freds,
tot i que la meitat de nits haguessin estat compartides.

Els llençols llençats per la finestra
i per bandera els crits silenciats
van despertar la revifada fera deixant ja de caminar sola.

Els ulls clars sempre m'han posat nerviosa

Avui, asseguda davant teu, m'he plantejat a què li escric.

A si encara rebusco entre els esquinços de setembre o,

per contra, si no escric perquè no tinc res trencat.

Si una cançó d'amor és més poètica

que la història d'una taula que es doblegava,

que l'estornut que sacseja i revifa els pulmons.

Avui, asseguda davant teu, he reformulat cada color.

He defensat que el groc no és avar i 

-per avarícia- m'he quedat miran-te uns minuts més.

Els ulls clars sempre m'han posat nerviosa.