A si encara rebusco entre els esquinços de setembre o,
per contra, si no escric perquè no tinc res trencat.
Si una cançó d'amor és més poètica
que la història d'una taula que es doblegava,
que l'estornut que sacseja i revifa els pulmons.
Avui, asseguda davant teu, he reformulat cada color.
He defensat que el groc no és avar i
-per avarícia- m'he quedat miran-te uns minuts més.
Els ulls clars sempre m'han posat nerviosa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario