Permet-me capbussar-me dins la mar amb tu,
ensenya'm el blau que pintaves amb paraules
i crea'n un to klein propi.
Millor fragment de l'illa veïna,
padrines, germans, cunyades et diuen
que és hora d'allunyar-te del pòsit de Barcelona;
que tirar-se a l'aigua és curar-se amb aigua i sabó.
Tan nin com sempre,
reculls consells i primers auxilis
així que la pedra més alta no és prou alçada per tu.
Saltes valent com mai n'eres amb mi
i et sorpren que al picar la mar et meravelli més que l'enfora.
Abnea perllongada fins haver mirat als ulls cada peix,
desafiant el cara a cara per no trobar-ne cap de globus.
T'esperen a la riba
amb una tovallola estesa a les mans
i et diuen
amb calidesa
que el sol està baix i que aquesta nit refrescarà.
Content però enyorat recordes que mai tens fred i que avui per sopar tens truita de patates.
