volver a vivir

qué hago
hablando de tristeza
si ya no

hay         quieros que me aten
ni cuerdas flojas que aprietan
solo quedan tus

objetos          entre mis cosas
ya más míos
que

de ti               no me acuerdo
solo te busco
a veces
para recordar lo que

no
debo
                       volver a vivir

Quatre contes curts (o quatre microclimes)

El primer conte és el més llarg. Va passar un novembre i duiem encara jaquetes texanes. La tardor tansols havia passat pel llindar de la porta. L'ambient era càlid, sincer, amb olor a cervesa i a poca pluja. A pluja d'asfalt, de ciutat. El conte encara segueix però ja no és càlid. Ara sempre se'm gelen els peus quan em quedo despullada. Els dimarts de pel·lícula dolenta.

El segon conte és el més fugaç. Va passar a principis de desembre i el que duiem era unes copes de més. El més fugaç i el més valent. Encara tanco els ulls i es repeteix. Vam crear un clima entre la teva barba i les meves dents; el llampec de la incertesa. Ara el conte s'ha fos, però no s'ha acabat. El divendres en que es va complir el meu desig.

El tercer conte encara no ha passat. Serà estiu, segur.

El quart conte és el més divertit. Passarà en tres dies i serà d'aquells tímids exhibits per la nit. Parlem de l'hivern que no gela perquè té mantes i de reprendre un vell 'hola' callat de matinada. Ara no tinc pressa ni lectures obligatòries. El dijous de dotze a un altre divendres.