llimones per ulls

cou quan cau
la llimona dins els ulls,
fent de llàgrimes
-el plor-
emet un cant lleu.
procures amb la llengua
tastar el seu gust salat,
però no és salat sinó àcid,
no vessen blau sinó groc;
i quan llisquen galta avall
deixen rengles on allistar-se les mosques
i et compon una cara de poema
-verset a verset-
tan tapat per tot
que els insectes nien als llagrimalls
tan coents per dolçor.
almívar reproductiu
neteja innòcua,
mai cap plor havia picat tant,
sort que se'n diu que si cou
tot el que se'n du cura;
i tu polifem,
tu pots curar molt amb tant d'ull.

Moix de matí

Tinc tanta sort que, cada matí
demano "cinc minuts més i m'aixeco".
I ja no parlem de quan duus la camisa de flors
mig oberta i pit enlaire,
socarrimes els bigotis quan m'atanso a ensumar-te
i reculo, silenciós, per recuperar el lloc calent
que tant té d'anit que en duc la pell marcada
de plecs i d'arrugues calcades pels llençols.
En marxar trec la balda que aguarda la porta
i xiscla com una olla a pressió
d'esglai i de pena
el meu cor quan giro i restes tan nadó.