Tinc el cor tan petit
que només m'hi cap un,
d'amor.
He lluitat contra vents i platges
per a que cap bufada
ni cap ona
em portés de nou al dia u.
Però de nou l'oratge
segrega una sal secreta
que m'embafa el nas,
em calenta els llavis
i tapona les orelles
per a sentir res més que el teu brunzit.
Les pells tenen marques pel sol,
les meves
als malucs i a l'esquena;
els pits blancs.
Les teves
de mànigues mal doblegades.
Cap ferida
havia tingut mai tant de toll per sagnar.
Cruixits de parts quan les vas tocant,
que em despertis
-i els gossos-
passen d'afició a dèria.
Com els cabells
que queden enredats als cargols de les cadires d'escola,
el teu cap se'm dispara
punxada, destral o tir.
Que vingui qui vugui a despistar-me de tu,
que el meu cor,
-petit-
ha après a bategar segons la sonoritat de les teves paraules.
I aquí em quedo assajant la tornada.
Encara crema.
