Els llençols llençats per la finestra
i les nits perdudes entre els llençols
van sentenciar la inminent mort del vagueig solitari.
Fora era hivern,
però dins era un diumenge llepant els nostres genolls
i deixant el baf calent al vidre.
Va ser un hivern llarg,
molt més llarg que cap altre perquè ella sempre tenia els peus freds,
tot i que la meitat de nits haguessin estat compartides.
Els llençols llençats per la finestra
i per bandera els crits silenciats
van despertar la revifada fera deixant ja de caminar sola.
No hay comentarios:
Publicar un comentario