Els ahirs van ben mullats de tempestes
tot i quedar-nos en un bassal ple de paus
per a retornar al que possiblement ha estat
la pitjor de les fallides.
Tremolor de turmells,
se m'esquincen els ulls de plor
quan de sobte ha mort tota benaurança
entre esbarzers i molta vida morta.
Però s'escull la tríada definitiva
en que cel, clar i breu guanyi
tota pugna per la regna
de l'àncora que resta lligada a l'enyor.
Espetec de sinceritat i ràbia
de nou mor tot plany
i el guany floreix a l'aqüífer
en que havíem sembrat i ja no creix.
Clatell que m'empresona,
fés el favor de fer-me bé i cura'm:
els gats ens llepem les ferides
els gats marxem pels terrats.
Els gats fem bandera
de cada migdiada feréstega
petit caliu que amb ton badall entel·la,
ulls clucs i ànima oberta, company.
No hay comentarios:
Publicar un comentario