El vol de l'oreneta

Defora la voràgine noto un nus en el meu pit.
M'atures amb la teva mà calenta
i m'estires l'ala per a que dormi vora el teu bec.
M'acluco i faig niu en ta galta porpra,
que ja rosada en va ser ahir,
de nin palès en sa menuda riallada
com ara que m'omples la boca d'alè.
Prenc embranzida quan soltes les paraules
que feien el manyoc de nusos al meu pit,
amb la mà calenta pentines les plomes
i amb la mà suada m'acaricies el pèl.
No sols la teva espècie és tan pròpia de tu,
els noms mutants,
les noves series,
i l'amor s'exhuma quan el vol s'enlaira
però sort del meu far que m'aguaita el camí.