M'he descordat l'últim botó de la camisa i el coll -ara que està més ample- té prouta mobilitat com per girar-se i fingir que no t'estic mirant com marxes. M'aturo al pas de zebra rere un vermell que sentencia qualsevol resposta.
No.
Ni ara ni mai.
Ni tansols un vent m'empenta a sortir de la zona de comfort.
Clavo els peus a terra i acluco els ulls. Segello tan fort les parpelles que se m'entrecreuen les pestanyes i en fan trenes i nusos i arrels a qualsevol lloc fora d'allà. M'hi recreo en el petit pensament que em pertorba la retina:
allà on dormim deixem una part de nosaltres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario