No et sé ja
destriar la teva pell
de la meva mancança d'afecte.
No et sé encara
prou lluny com per resisitir
a defallir per alè i per esma.
No et sé prou
del que voldría llepar
i adherir coneixements forts de tu.
Ni et sé -ni sabré mai-
en veu que no tremoli
en mans no fortes
ni en peus freds gairebé congelats.
Com la molsa recobrint les roques,
en tardor demanes el meu aixopluc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario