Miops

En els teus ulls encara hi queda una pestanya encallada,
fins i tot quan l'empenys amb el vent de les parpelles,
-que prova de bufar tan fort com ahir-
i fins i tot quan et rasques tan fort
que rius i plores a parts iguals i a parts senceres,
com de sencera estava jo abans de tu.
Xarrup incesant del combinat amb llimona,
a la taula hi queda el líquid suat
i a la gola el regust d'això tan teu,
tan d'estiu i no pas de l'hivern que s'acluca,
nina,
el ventall dels llençols en moure't tu a sota,
que desperta la pestanya i reposa al teu ull
on espera la màgia i a que m'adormi,
encallada a la vida i penjant de tu.