Matí de dissabte

Lascivament, interromps el càlid regust d'un matí de dissabte.
Encara l'enyor, de les comptades parcel·les de nit fugissera, caduca a l'ull fent-lo tancar suaument.
Hi ets i em despertes, però segueixo endormiscada pessigant puntes de somni, per a reconstruir -posteriorment- una escassa ombra ilusòria que enganyi de nou als sentits.
No es mor mai com vaig morir jo i vaig caure entre els dos matalassos aterrats vora tu.
Entre el fet de parlar i veure'ns més enllà de la cantonada estiuenca.
Entre el gat, el gos, i la fauna que tremola quan dormim.
Entre el grinyol de les molles i el miol de la fera.
Entre tancar de nou l'ull i tenir un somni florint.