El taronja era tan aspre que mai m'havia fet del tot el pes,
encara que per contra, n'havia estat sempre envoltada.
Fals caliu que entonava melodies amargues,
de barrejes entre groc i vermell en surt el to adequat.
L'altre dia vaig veure un taronja bonic
que neixía dels fanals rebotats al terra,
on els aiguats havien abocat tota esperança
i tansols amb llums es deia que no calia marxar d'allà.
Contrapicat d'asfalt i gota, a uns metres,
ens aixugàvem de la pluja i dels petons mullats.
Maria Antonieta rebujta tota mena d'espectres
que no siguin records de diumenge, al sac.
No hay comentarios:
Publicar un comentario