Penso en com seguir el que t'escric.
No és una cançó, però té tornada
a cada racó que encara no hem vist.
Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure
tot i que adoptem l'animal de la competència,
busco l'olor i la faig vers, estrofa, mal·leable com un gat;
de gos encara podria fer-ne fàcil
si m'aguantes mentre em balancejo en la teva arracada:
davant i darrere
darrere i davant
fet i amagar però de petons ja no calen
amagar-se per fer-los, de fet,
ara m'acompanyes a casa
i en tornar em dediques la tornada de la cançó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario