martes, 23 de septiembre de 2014

I què vols que et digui jo a això?
Estàs contradien-te tu mateix, estàs provocant en mi embolics i nusos per tot arreu. Et manquen les ganes i busques companyia, companyia diferent de mi, o més companyia per quan estem sols. No decideixes fins que és massa tard per a la opció correcta, em desordenes, m'esquinces, em desmontes els plans.
Enyoro la teva delicadesa, els dies planificats. Busco la puntualitat que vas perdre abans de baixar-te del primer tren, la senzillesa de fer les coses ben fetes. 
Em dius amb cada gest que veure'm et costa la vida.
I a mi la vida em costa cada vegada més. 

1 comentario: