A les noves ànimes

Sóm fruit de decisions i de camins inexplorats. A mi la sort, o el destí, m'ha portat a trobar-me. No m'he trobat jo sola ni per art de màgia, de fet si m'he trobat és perquè he topat amb gent que m'omple l'ànima. He passat a formar-me una llar entre d'altres parets que no m'eren conegudes, a dormir entre uns altres coixins els quals ara porten el meu nom cosit, m'heu brodat una teranyina de la que no en vull sortir. M'atrapeu i em doneu vida, els gustos i la passió ens caracteritza per ser uns joves amb tot un món per menjar-se i que tenen prou força com per beure's la vida d'un sol glop. Jo ara podria morir. M'heu completat, m'heu refet. Sóc algú a qui cap cova amaga entre les seves tenebres, ni cap penya-segat amb alçada vertiginosa. Ara sou llum i llar. Ara sóc qui he buscat sempre.