La cadena de la bicicleta em fuetejava el turmell a cada passa que m'entrebancava. La cama dreta estava ja plena de marques i de incidents evidències de que jo no era la millor ciclista de la ciutat. Potser l'enterbolat de camades eren fruit d'algunes nits seguides de desgast. Festiu i sexual, dansa i ginebra. D'evitar obstacles n'havia quedat plena. Cossos en totes direccions i carrils bici freqüentats per inmòbils vehicles, la platja no sonava harmònica sino en un sostingut de vent repicant contra l'Hotel W. Mai m'havia sentit tan lliure. El pany sona a la meva butxaca i les finestres les obro al meu antull. Ascensor, porticons, matalàs al terra i aquest hidràulic, el gat miola i trontolla la persiana pel vent. S'ha de netejar però és la nostra merda. Era el tercer cop que agafava una bici.
No hay comentarios:
Publicar un comentario