i trobo el teu contrapicat
el resseguit que va
dels llavis
al nas
i del nas
al front.
Alço els ulls
i el cel està esquitxat
de diminutes pigues
de infinites estrelles
de dos fars
ben
quiets.
Alço els ulls
i sóc petita
diminuta
tant
que qualsevol vent fugaç,
podría endur-se'm.
Però em poso plom als peus
em fixo
em clavo
i ferma i convincent,
deixo que qualsevol vent,
per fugaç que sigui,
només s'endugui
la por
la pols
la ment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario