Oasi

De vegades, contra tot pronòstic, apareix l'oasi i em recordes que t'agrada que ho pinti tot de groc. En aquests moments realment m'ensorres, perquè ens cal tenir un sol ben radiant en aquest oasi. I jo no faig més que tacar el propi verd.

Però el verd i el groc no van enlloc quan es barrejen, només graduen la intensitat i s'emmuden mutuament. Tu i jo potser hauríem de anar creant nous colors, per no haver d'estancar-se, per no haver d'esperar de mi que sigui sempre àcida com el sol, ni creure que tu m'has de calmar amb el teu verd. 

Potser és hora de noves tonalitats,

potser és hora de capbussar-nos dins l'oasi i deixar que la llum reflecteixi dins l'aigua l'infinit ventall de possibilitats d'ensortir-nos.