A fora ningú es fixa en aquesta rengleta de llum que deixa passar la meva persiana. És la meva ànima que crida. Com si fos un far, la deixo encesa tota la nit per si algú notés que necessito ser salvada.
Projecto un punt de llum que es reflexa en això tan fosc que hi tenim al damunt, un bri de pols lluminós que crea una constel·lació amb totes aquelles llumetes fugisseres que dansen i s'escolen per cada finestra i que intenten dirigir els vaixells i les tropes.
El que no saben els navegants és que no trobaran cap tresor si neden per un aqüífer.
I jo la veig la llum, petita. Però no sempre deixes que travessem els murs.
ResponderEliminar(De vegades inclús no vols ni travessar els dels altres quan et deixem la porta oberta.)
ResponderEliminar