La meva àvia és com un llençol.
La seva pell té tants plecs que sembla el meu llit després d'haver-hi dormit.
Però a la vegada és ben ferma.
Cosida i amb repunt, la pell de la meva àvia és un brodat de teixits, carn i òssos.
Al passar la mà per damunt dels llençols, els tons aguts s'han convertit en greus i han tensat la tela blanca d'est a oest i jo m'he imaginat que tocava la seva mà i els sons s'han tornat aspres.
La mania de treure les arrugues.
No hay comentarios:
Publicar un comentario