teixim amb aforismes les pautes
del que vindria a ser
del que potser serà
i del que mai ni com segur roman
però ben a l'aguait
respira
un gra de sorra
m'explica el desert
tal com l'herba somicant
pentina les petjades
i vol tocar-te el cul
ferit i vermell
molsa que talla el toll
i la verdor caducada
renova la pell
i es fa un abric
rampell d'alegria de cop sobtada
bonica sinèrgia
somriure insurgent
sense ahirs
i les màximes han servit
per fer una bona sutura
compacta i deliberant
ara soc bona aliada
en petites batalles
del dia a dia
per si cal fer un repunt
M'encanta entendre alguns retalls (potser tots, nomes ho saps tu, això). M'encanta entendre't. Entendre'ns. M'encanta que encaixem i desencaixem tan bé, tan convenientment, tant necessàriament. M'encanta que siguem un equip tan maco, tan valent i tan fort.
ResponderEliminarMai et dic com n'ets d'important... I és que ho ets molt. Fonamental. Gràcies sempre, petit gel groc. :)
(I que escrius molt bonic. Cada vegada més i més bonic...)
ResponderEliminar