Què fer-ne amb la vida

La vida és àrida i feixuga. La vida és anar caminant i trobar-se un oasis enmig de les dunes. La vida és tan espessa que travessar els núvols podría ser més bona idea. 
La vida és fugitiva i captiva a la vegada. És d'aquelles que et rapta i t'escorcolla mentre prova de donar-te ales per a la imaginació. És cega i va de bòlit, sovint fent batzegades per lligar dos passes seguides. 
Però aqui la tenim any rere any, valenta i atrevida intenta encisar-nos a tots. Amb el seu do per mostrar-se tendre, divertida, plena de riqueses; i que l'aprofita per passar-hi de llarg i deixar només que maldecaps.
La vida es dispersa i s'endinsa en cadascun de nosaltres, ens fa caminar sense tornar enrere i ens agreuja el propi pes que ja tenen per si soles les nostres decisions. La vida no l'hem triada amics, la vida ens ve de fàbrica, i representa que hem d'agraïr a qui regna tot aquest món pocasolta que siguem partíceps de tal bogeria.

Jo donaré les gràcies. 

No per la vida, sinó per tenir les arts que calen per fer-ne d'ella un companya de guerra.