Divertides, pessiguen la meva llengua la seva pell salada
i demanen ser saciades amb qualsevol cosa provinent de tu.
No hi ha motor que necessiti de la força humana
per ser portat a cap extrem,
igual que tu decideixes el meu viratge
-nord o sud- a les esquenes del vent.
Formiga que carrega la feina a sobre,
els tolls m'arriben ja als turmells
i descansa sobre el plec de la meva aixella
el fusell, l'arma, el roig destí permanent.
L'asfalt desprèn una calor intacta
de finals de maig i principis juny,
fixada pel baf que saluda als talons
quan ells s'acomiaden de la mort de tu.
Què dur no veure't un divendres,
però l'esquerre ja va un pas endavant.
Avança fins l'alba i retorna al groc solemne,
punt de partida i senyal amistós.
De que tota pugna és inservible
per guanyar tot calb distant i verdós.
Mentre tu busques altres llits que t'acullin;
jo em torno a voltes floresta:
M'hi planten flors grogues, rares i menudes,
però impacients per dansar al voltant del foc.
Càlid racó que no necessita mantes,
em couen els ulls i tu em bufes
quan hi entra una pestanya però m'agreujes el plor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario