Si em disparessin, fóra el que fós el lloc triat per la bala, sería de les típiques que té una mort inminent. En altres casos el ferit tindria temps per acomiadar-se dels que s'estima, o l'agonía li donaria un marge per a ser màrtir i quedar recordat en les memòries de la tristesa de tothom com al trist hereu de la bala. Jo ni seria aquest tipus d'heroi. Segurament a la meva mort no hi hauria ni sang. Un tret net, ni al cor. Un tret directe a allà on ningú posa atenció però és tan vital com per llevar-te la vida. Suposo que en aquesta ocasió em donaria el temps just per pensar en una última cosa...
Segur que sería trista.
No hay comentarios:
Publicar un comentario